miércoles, 24 de noviembre de 2010

Anys difícils....

Holaaa a tots els que segueixen aquest blog!!!

És la primera vegada que faig una actualització a la meva vida. No sé com surtirà però ho intentaré. Ara us explicaré la meva història. La veritat es que feliç no ho és.

Començaré dient que sóc un noi bastant tímid i una mica introvertit amb la gent que no conec. Però quan la gent em transmet confiança això desapareix. Això que contaré és la primera vegada que ho explico, no ho sap ningú. Durant uns anys de la meva vida, exactament 3, ho vaig passar realtment malament. Va ser una època on jo estava assumint la meva sexualitat i el col·legi diguem-ne que no era un lloc on estigués a gust. Vaig rebre "bullying" durant temps per part de gent inmadura. Jo sóc un noi que mai s'ha deixat influir per ningú i a mesura que els que creia que eren amics van canviar, jo vaig decidir allunyar-me. Sempre he cregut que vaig sufrir els insults i el ficar-se en mi simplement per no fer el que feia la majoria i ser un noi amb personalitat,responsable, tolerant i preocupat pel seu futur.
Durant 2 anys vaig fingir que mai passava res mentres que per dins sufria molt. Fingia a l'escola i a casa. No volia preocupar a ningú. No m'agrada veure sufrir a la gent que m'estima. Així que jo sufria per dins i per les nits, plorava, dormia molt poc pensant en tot i em preguntava com poder continuar amb tot allò. Va haver-hi unes persones que em van donar soport i que ara són els únics amics que tinc, que són molt pocs. Explicar tot això està sent dificil per mi, no puc evitar plorar escribint aquestes linies. A arrel de tot allò em vaig convertir en un noi introvertit, tancat en si mateix, molt pensatiu i de vegades solitari... que confiava en poques persones amb por de que algú em traís. Amb el temps he après a olvidar tota aquella etapa i recordar les coses bones ( que són poques). Sempre penso com hagués estat la meva vida si allò no hagués passat... però millor no fer-ho. Doncs bé això és aigua passada, és part del meu passat proper que tenia la necessitat de compartir amb vosaltres i potser no torni a fer-ho mai més...
EL TEMPS CURA LES FERIDES

Fent honor a un duet per la HISTÒRIA, el meu ídol Freddie Mercury ( per desgràcia mort un 24 de Novembre de fa avui 19 anys ) i la soprano Montserrat Caballé, us poso un video d'una cançó que reflecteix com em sentia.

MOLTES GRÀCIES pel vostre temps i per llegir aquestes humils linies.





4 comentarios:

  1. Miguel,,, tus palabras, tan sinceras reflejan tu inquietud que tuviste que passar épocas anteriores, sé que muy bien no lo pasastes, y poco te serviría ahora si solo te digo que lo olvides, de los errores uno aprende, pero de las desgracias uno se hace crecer como personas, es0o si, has de conservar tu autoestima, hacerte valer moralmente.

    Nunca has de abandonar todo lo que se te encuentra por delante,y menos tener miedo. A mi en el pasado me han pasado tantas cosas... pero sin ellas nunca hubiera sido como lo soy ahora, sé que por desgracia una persona se hace persona cuando aprende de sus desgracias... es triste pensar así, pero real y sincero decirlo. te deseo todo lo bueno en esta vida, que ya se que solo son palabras, pero si seguimos siendo así de buenos amigos te lo podré demostrar en hechos

    un beso muy grande

    ERIKKK

    ResponderEliminar
  2. Erik muchas gracias por tu comentario. Tienes toda la razón de que las desgracias te hacen crecer. La verdad es que aprendí a ser una persona fuerte y a que por mucho que sufriera en ese momento, seguir adelante y luchar...

    Un besoo

    Miguel

    ResponderEliminar
  3. Amms es una putada el bullying, et comprenc no tan sols per imaginar-m'ho sinó per haver-ho viscut jo també... i sé que no ho estaves passant gens bé... però per sort, després de la tormenta ve la claror, i tot torna al seu lloc. Aquesta gent acabarà on se mereixi, i tu pots estar orgullós de no haver fet res indigne, perquè tu no tens la culpa de res. Tindre el cap ben alt és la millor cura.

    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  4. Vaja Hiddai... sento que també hagis passat per això. Per sort tot allò va passar i tot va tornar al seu lloc. I estic orgullós d'haver deixat enrere a tota aquesta gent.

    Petons.

    ResponderEliminar

¿Te gustó la entrada? ¿Te disgustó?
Expresa tu opinión debajo ;).