Ironies de la vida

Avui al matí, estant a la cafeteria del bar de la facultat de lletres de l'autònoma, estava xerrant amb uns amics quan de sobte, ha passat un noi gai. Els meus suposats amics, han fet comentaris del pal, quin fàstic de tiu, això no és cap persona i coses per l'estil. Com no, han continuat la conversa fins un punt surrealista, en el qual han dit que, a ells no els molestaven que hi haguessin homosexuals( contradient-se amb els comentaris de 5 minuts abans) però que no tenien dret a adoptar nens i formar famílies. M'han entrat ganes de marxar i deixar aquells hipòcrites de costat ja que, molt que parlen però, ami no em diuen res(no saben que sóc bisexual, i tampoc crec que mereixin saber-ho, només ho saben persones en les quals confio)però segur, que si ho sapiguessin em deixarien de costat. Amb aquest escrit, vull fer saber a tots els lectors del blog que, avui dia,en ple segle XXI encara hi ha gent suposadament tolerant però que en el fons tenen el pensament de fa 50 o 100 anys, en els quals, la gent pensava, que ser homosexual era una malaltia mental. Sincerament, hi ha gent que dona fàstic en aquest món.