Lluita pel que vols

Hola a tots els lectors!!

Fa uns dies estava llegint el Dominical i vaig veure a la contraportada un anunci ( no diré la marca, no faig publicitat gratis XDDD) una frase que em va fer pensar. “ LUCHA POR LO QUE QUIERES. TU ACTITUD TE HACE GRANDE”. Que gran frase per cert.

Aquesta frase em va fer anar una mica enrere en el temps quan vaig començar la uni fa un any i poc ( ja que estava estudiant pels examens). Sincerament, els inicis no van ser fàcils ni bons. Vaig ensopegar a la primera. Això em va plantear un munt de dubtes… M’hauré equivocat de carrera? Abandono a les primeres de canvi? Què és el que he de fer ara? Va ser un temps de reflexió absoluta sobre que fer amb el meu futur.

Aquí entra en joc la famosa frase XDD. Hem de lluitar per allò que volem, no serveix de res abandonar sense intentar aconseguir-ho. El lluitar ens dona esperances, ens fa tenir una actitud positiva davant les adversitats i això ens fa grans com a persones. Jo vaig ensopegar un cop i em vaig aixecar. En aquell moment vaig pensar : “Això és el que vull ser i encara que vinguin algunes dificultats ho seguiré intentant”. Mai un s’ha de donar per vençut però sempre ha de saber que vol per poder lluitar per això. Si no ho aconsegueixes insisteix, sigues pacient i no et desanimis. Al següent cop fes-ho amb més forces i més ganes!!!.

Des d’aquell dia porto aquesta frase al cap i bé d’alguna manera m' està ajudant a estudiar XDD

Us deixo amb un video sobre el que us he explicat que he trobat a youtube.

LUCHA POR LO QUE QUIERES

DEDICAT A TOTS ELS LECTORS

Moltes gràcies per llegir

Miguel

L'homòfoba homosexualitat

Hola, per fi i gràcies a la pesada insistència de l'Erik (de qui, per cert, encara guardo la seva jaqueta, i viceversa, per un afer que no ve al cas xD) escric un post. He escollit per això un bon tema, un tema que crec que ens afecta a tots i totes.

L'homòfoba homosexualitat és un comportament inexplicable que provoca l'odi dels heterosexuals cap a nosaltres... des de nosaltres mateixos! M'explicaré:

Un homosexual estereotipat és aquell que té molta ploma, "papalloneja", és hipersexual... Aquest pueril comportament és observat per un hetero, que comença a pensar que tots sóm així, que som uns faldilletes (per qui no ho sàpiga, és "maricón" en català)... aquests nous homòfobs generalitzen, és a dir, pensen que tots som així quan amb dures penes els marietes poden arribar al 15% del gais.

És aquest un dels grans causant de l'homofòbia. Sí, es ridícul i hipòcrita, algú de la nostra condició sembra l'odi envers nostre.

Alguns dels elements homosexuals que poden crear homofòbia:

• Certes discoteques homosexuals (Arena, entre d'altres)
• L'Orgull LGBT, que trobo vergonyós,
• Éssers mediàtics tant poderosos com Jorge Javier Vázquez.

AIXÒ és el que ens representa??

Orgull LGBT de Barcelona. Un gran representant de la viril·litat que reivindica que ser gai és exactament el mateix que ser una dona.

Amb els ulls negats de pena de veure quina gent em i us representa, el que surt d'esquenes al títol s'acomiada de vosaltres fins al pròxim post.

Shalom!
Hiddai

Anys difícils....

Holaaa a tots els que segueixen aquest blog!!!

És la primera vegada que faig una actualització a la meva vida. No sé com surtirà però ho intentaré. Ara us explicaré la meva història. La veritat es que feliç no ho és.

Començaré dient que sóc un noi bastant tímid i una mica introvertit amb la gent que no conec. Però quan la gent em transmet confiança això desapareix. Això que contaré és la primera vegada que ho explico, no ho sap ningú. Durant uns anys de la meva vida, exactament 3, ho vaig passar realtment malament. Va ser una època on jo estava assumint la meva sexualitat i el col·legi diguem-ne que no era un lloc on estigués a gust. Vaig rebre "bullying" durant temps per part de gent inmadura. Jo sóc un noi que mai s'ha deixat influir per ningú i a mesura que els que creia que eren amics van canviar, jo vaig decidir allunyar-me. Sempre he cregut que vaig sufrir els insults i el ficar-se en mi simplement per no fer el que feia la majoria i ser un noi amb personalitat,responsable, tolerant i preocupat pel seu futur.

Durant 2 anys vaig fingir que mai passava res mentres que per dins sufria molt. Fingia a l'escola i a casa. No volia preocupar a ningú. No m'agrada veure sufrir a la gent que m'estima. Així que jo sufria per dins i per les nits, plorava, dormia molt poc pensant en tot i em preguntava com poder continuar amb tot allò. Va haver-hi unes persones que em van donar soport i que ara són els únics amics que tinc, que són molt pocs. Explicar tot això està sent dificil per mi, no puc evitar plorar escribint aquestes linies. A arrel de tot allò em vaig convertir en un noi introvertit, tancat en si mateix, molt pensatiu i de vegades solitari... que confiava en poques persones amb por de que algú em traís. Amb el temps he après a olvidar tota aquella etapa i recordar les coses bones ( que són poques). Sempre penso com hagués estat la meva vida si allò no hagués passat... però millor no fer-ho. Doncs bé això és aigua passada, és part del meu passat proper que tenia la necessitat de compartir amb vosaltres i potser no torni a fer-ho mai més...

EL TEMPS CURA LES FERIDES

Fent honor a un duet per la HISTÒRIA, el meu ídol Freddie Mercury ( per desgràcia mort un 24 de Novembre de fa avui 19 anys ) i la soprano Montserrat Caballé, us poso un video d'una cançó que reflecteix com em sentia.

MOLTES GRÀCIES pel vostre temps i per llegir aquestes humils linies.