viernes, 8 de julio de 2011

Almenys ho vam intentar

No cal dir a què em refereixo amb aquest títol. Tal com ho expressa l'entrada anterior, aquest blog ja ha caigut en l'oblit. Aquest era un blog que prometia (perquè prometia), i prometia molt. Però darrera del blog hi ha persones, gent que també té la seva vida, afers... segur que tots nosaltres podríem trobar un mínim de deu excuses (i qui no, se pot saber per què no ha escrit més?) per haver abandonat silenciosament l'escriptura. M'hi incloc, sento incloure-m'hi però m'hi incloc. No només he deixat de col·laborar el poc que ho feia abans de la caiguda, sinó que els altres blogs meus també han minvat força en entrades i entusiasme (també en visites). Aquella força que tots hem deixat de posar és una idea psicològica, tanmateix, del que hem pogut arribar a evolucionar per deixar-nos d'Internet, del burd anonimat, per comunicar-nos. Ara som éssers més lliures, ara som capaços de dir el que pensem en públic, signar-ho amb els nostres noms reals. Hem evolucionat, ergo aquest blog és una mostra històrica del suport en el que ens vam haver de recolzar per madurar i créixer espiritualment. I les ruïnes no moren, mai cauen, encara que físicament ja no hi siguin o siguin oblidades. Per què, fem el que fem, mai oblidarem que algun dia vam crear aquest blog.

Fins la... pròxima?
Hiddai

No hay comentarios:

Publicar un comentario

¿Te gustó la entrada? ¿Te disgustó?
Expresa tu opinión debajo ;).